Tala de pins Barcelona, Girona i Tarragona

Realitzem treballs de tala de pins en alçada, els objectius de les tales de pins són diversos, les principals funcions son per seguretat, per arbre caigut o amb perill de caure, realitzem tales de pi en Barcelona, Girona i Tarragona, serveis de tala d'arbres mitjançant técniques de trepa i grúes.

Telèfon tala de pins +34 640 951 811

Tècniques de tala de pi en alçada

La tècnica de tala de pins en realitat no difereix de les tales de seguretat en què la tala de l'arbre es realitza tallant les branques de dalt a baix.

Les tales de pins les realitzem durant emergencies per temporals de vent, realitzant tales en alçada per descarregar pes de branques altes, tallant primer branques gruixudes. Realitzem tala de pi a Barcelona provincia.

Servei 24 hores per tales de seguretat de pins

La tala de pi per seguretat o perill de caiguda es un servei de 24 hores, uns treballs de emergencia on el temps es determinant pel exit de la tala sense incidents majors.; tallar de a dalt a baix fen descarregues de branques i trossos de troncs per parts. Davant una inclinació repentina d'un pí hem de actuar en el menys temps posible.

Les tales de pins han de començar per netejar les branques baixes mortes i pujant fins la la copa del pi, desde on tallarem branques i descarregant.

La tala d'un pi exigeix ​​instruccions acurades per part dels nostres taladors sobre l'elecció del ángle i direcció de caiguda de les branques i troncs  durant la tala del pi.

Tala de seguretat de pins

Les tales de seguretat de pins començen per les branques inferiors, pujant fins la copa del pi, podes de descárrega de les branques més gruixudes de la copa del pi, a través de la poda de branques més interiors. Tallada la copa del pi es fa la descárrega del troços del tronc tallats a mesura que anem baixant.

Eines i instruments de tala d'arbres

Utilitzem instruments com destrals, podalls, tisores, serres i motoserres. Disposem de maquinària i equips per tales en alçada. Grúes i equips per a la tala i poda de pins en alçada. La intensitat de la tala és el percentatge de matèria verda i situació del pi, encara que aquesta supressió pugui comportar efectes depenent de la posició relativa de l'arbre i la densitat de la massa verda del pi.

Especies de pi que podem trobar a Barcelona i el área metropolitana

Les diferents espècies de pi que podem trobar al llarg de l'Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès i Besòs, varietats autòctones i introduïts, amb diferencies i característiques propies que continuació detallem:

Pi blanc: Pinus halepensis | Especie de pí 

Del llatí pinus = pi  halepensis = Alep (Sina). Floració: abril – maig

Les pinyes maduren i alliberen els pinyons a la tardor del segon any després de la fecundació. Viu en indrets eixuts i pedregosos del país de l’alzinar i s’enfila per la muntanya mitjana, on cada cop es va fent més escàs, fins arribar als 1.200 m d’altitud. Ha colonitzat  les clarianes i ha passat a ser en molts indrets l’arbre dominant. 

Arbre de fulla perenne que renova completament cada dos anys, de fins a uns 20 metres d’alçària, de capçada esclarissada, cònica, irregular en els exemplars més vells, amb moltes pinyes. Escorça llisa d’un gris clar en les branques joves en el tronc els primers anys, que esdevé rogenca i esquerdada en els més vells. Fulles de 8 a 10 cm de llargada per només 1 mm de gruix, de 2 en 2 sobre una branqueta menuda, de pocs mil•límetres, el braquiblast, toves, de tacte suau, d’un verd clar. 

Inflorescències masculines i femenines en el mateix arbre ( tots els pins són monoics), les masculines dùn groc daurat formades per molts estams que a la primavera alliberen pol·len groc i les femenines en cons. 

Les pinyes són còniques, de 5 a 12 cm, les sostén un peduncle corbat que tendeix a acostar-les a la branca on són inserides.

Pi roig: pinus sylvestris | Especie de pi

Del llatí pinus = pi, sylvestris = silvestre ( Lineu li va posar aquest epítet perquè és l’únic pi que creix espontani a Suècia, el seu país). Floració: maig-juny.

Molt comú ala muntanya mitjana, majoritàriament a la meitat nord del país, on forma boscos de substitució de les rouredes de roure martinenc destruïdes per l’acció humana. Viu bé entre eis 400 els 1.800 metres d’attitud. País Valencià es troba a les terres interiors fins a l’altura de València i no n’ hi ha a les illes Balears.

Arbre perennifoli de 10 a 40 m d’alçària, dret i esvelt, amb fulles persistents durant 3 o 4 anys, amb capçada írregular, més o menys cònica, i l’escorça rogenca, clivellada, que es desprèn de la part superior del tronc en làmines primes de color ataronjat o rogenc. les branques joves i els brots tendres són de color vermellós.

Fulles curtes, de 3 a 7 cm, rígides i punxets, d’un verd apagat, disposades de 2 en 2 sobre un branqueta menuda, de pocs mil·límetres, el braquiblast.

Inflorescències masculines grogoses o rogenques de 6 a 8 mm gairebé cilíndriques, disposades sobre les branques de l’any precedent i les femenines de color rosat, solitàries, de forma ovoide, totes en el mateix arbre (tots els pins són monoics).

Pinyes còniques, verdes l’any que maduren i brunes l’any següent, de 3 a 6 cm de llargada, pedunculades, orientades mirant cap avall.

Pi negre: Pinus mugo subsp. uncinata | Especie de pi

Del llatí pinus = pi, mugo és una paraula del dialecte de Trento que equival a avet nan, i del llatí uncinata = en forma de ganxo (per la forma dels escudets de la pinya). Floració: maig-Juny.

Les pinyes maduren a la tardor del segon any desprès de la feundació, però generalment no alliberen les llavors fins a la primavera següent. Pinyes asimètriques, de 4 a 7 cm de llargada, de color bru, brillants amb els escudets basals d’un dels costats que rep mès llum.

És l’arbre més comú a l’ala muntanya, on forma boscos densos. Només es troba als Pirineus entre els 1.300 i els 2.300 mtres d’altitud. Per damunt d’aquesta cota i a causa del rigor del cima no és possible vida de cap arbre.

Arbre perennifoli que manté les fulles de 2 a 5 anys, de 10 a 25 metres d’alçària però que que rarament en fa més de 15, de capçada cònica, però irregular i deformada per les inclemèncis ‘una clima inhòspit. Escorça grisa, fosca, gairebé negra en alguns casos.

Fulles curtes, de 3 a 6 cm, corbades, endurides i punxets, de color verd i molt fosc, densament situades sota branques, disposades de 2 en 2 sobre una branqueta menuda, el braquiblast

Inflorescències masculines ovoides, de 10 a 15 mm, les femenines solitàries gairebé esfèriques i rogenques, que es convertiran en una pinya.

Pi pinyer: Pinus pinea | Especie de pi

Del llatí pinus = pi, pinea = el pi que dóna els pinyons comestibles). Floració: març-maig.

Les pinyes es maduren i alliberen els pinyons a la tardor del tercer any després de la fecundació. Arbre introduït i plantat per fixar les dunes litorals i, després de molts anys, neutralizat en les zones on les condicions ambientals són similars a les de la seva àrea d’origen. Comú a tot l’àmbit territorial fins a uns 1.000 metres d’altitud.

Arbre de fulla perenne de fins a 30 metres d’alçada, de capçada ampla i arrodonida, en forma de parasol i escorça rogenca clivellada. Fulles de fins 20 cm de llargada per 1 o 1,5 mm de gruix, de 2 en 2 sobre una branqueta menuda de pocs milímetres.

Inflorescències masculines i femenines en el mateix arbre, les masculines allargades, d’un groc daurat, i les femenines en cons gairebé esfèrics, dels quals donarà una pinya. Les pinyes són en forma d’ou, de 8 a 15 cm de llargada, amb els pinyons amb la closca molt dura, comestibles molt preuats.

Pinassa: Pinus nigra subsp. salzmannii | Especie de pi

Del llatí pinus = pi i nigra = negre que fa referència al color molt fosc de les fulles, i salzmannii = de Salzmann (botànic alemany). Floració: març - maig.

Les pinyes maduren a la tardor del segon any després de la fecundació. Viu a la muntanya mitjana entre els 250 i 1.500 metres d’altitud sovint formant bosquets, gairbé sempre sobre el terreny calcari. Bastant comú arreu del país, penetra al País Valencià i no es troba a les illes Balears.

Arbre perennefoli de 20 a 30 m d’alçària, amb les fulles de 3 a 6 anys de vida, de tronc dret i capçada cònica, amb una escorça característica formada per llenques de color gris (a vegades argentat). Fulles de 8 a 17 cm de gruix, lleugerament punxents, flexibles, d’un verd fosc, disposades de 2 en 2 sobre una branqueta de pocs mil·límetres, el braquiblast.

Inflorescències masculines gairebé cilíndriques agrupades  a la part superior de branques joves, i femenines, en grupets que donen cadascuna d’elles una pinya. Les pinyes són d’entre 4 i 8 cm, còniques en grupets, inserides a les branquetes.