Poda de xiprer

Realitzem treballs de poda en alçada de xiprers, els objectius de la poda de xiprer són principalment funcions ornamentals en jardíns i parcs o per seguretat en el cas de perill de caure, realitzem podes de manteniment de xiprers en alçada.

Telèfon poda de xiprers +34 633 679 673

Tècniques i treballs de poda de xiprer en alçada

La tècnica de poda de xiprer en realitat no difereix de les podes de formació i seguretat en què la poda de branques es realitza tallant les branques cap amunt.

Les podes de xiprers les realitzem durant les aturades vegetatius del xiprer, realitzant talls arran de tronc i sense ferides, va no tallant branques massa gruixudes. Realitzem el despuntat de les branques massa verticals.

Inici i freqüència de la poda de xiprer

Existeixen 3 límits en la intensitat de les podes que un xiprer resisteix sense patir danys; no es pot tallar d'un sol cop una longitud de tronc major d'un terç del xiprer. No pot deixír-se una copa menor de 1/3 de l'altura total de l'arbre i no poden tallar-se en una poda més verticals que els anys que fa que es va aplicar la poda anterior.

Les podes de xiprers han de començar quan el diàmetre del xiprer no és massa gran, netejar les branques baixes mortes amb podes d'aclarida. La primera poda d'un xiprer exigeix ​​instruccions acurades per part dels nostres podadors sobre l'elecció de les parts del xiprer a podar i les limitacions de la poda.

Poda de manteniment dels xiprers

Les podes de manteniment de xiprers es divideixen en dos grans grups, les podes de manteniment progressives de les seves branques inferiors i les podes d'aclarida de la copa del xiprer, a través de la poda de branques més interiors o ombrejades.

Poda de rejoveniment de xiprers

El procés d'envelliment d'un xiprer es caracteritza entre altres coses per un desequilibri entre el sistema aeri i el sistema radical pel que finalment no aconsegueix satisfer les necessitats de la copa del xiprer. Podar les branques baixes i ombrívoles per reconduir nutrients cap a la copa del xiprer.

Eines i maquinaria per la poda del xiprer

Utilitzem instruments com destrals, podalls, tisores, serres i motoserres. Disposem de maquinària i equips per a desbrossar tales i podes. Grúes i equips per a la tala i poda de xiprers en alçada.

Intensitat de la poda de xiprer

La intensitat de la poda és el percentatge de matèria verda suprimida, encara que aquesta supressió pugui comportar efectes fisiològics diferents als esperats, depenent de la fertilitat de l'estació, l'edat, la posició relativa del xiprer i la densitat de la massa verda.

Especie de xiprer que podem trobar a Barcelona i el àrea metropolitana

La especie de xiprer que podem trobar al llarg del Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès i Besòs, es una varietat introduida pels romans, amb característiques propies que continuació detallem:

Xiprer | Cupressus sempervirens

Del llatí: cupressus = xipreri sempervirens = que sempre és verd.

El xiprer es d'origen de l'Orient Mitjà de la regió mediterrània oriental, molt abundant a les illes del mar Egeu. Des de fa milers d'anys s'ha estès i cultivat per tota a regió mediterrània.  

Arbre cultivat com a arbre ornamental, sempre defugint el fred, és l'arbre tradicional de villes romanes, esglesies, cementiris, etcétera.  

FLORACIÓ: març - abril (abans en els anys d'hiverns suaus)
FRUCTIFICACIÓ: les llavors maduren dins les pinyes a l'any següent de la floració  

El xiprer es un arbre perennifoli de fins a 30 metres d'alçària, de tronc molt dret i capçada estreta i molt llarga formada per branques ascendents molt acostades al tronc. Escorça grisa clivellada de dalt a baix. Hi ha moltes varietats d'aquest arbre amb capçades més amples i altres trets diferencials.

Les fulles del xiprer son molt petites, reduïdes a petites esquames de cosa de 1mm, de color verd fosc, arrodonides, acostades a les branques i disposades com les teules d'una teulada. Si es freguen amb els dits desprenen una forta olor resinosa. Com passa amb arbres d'aquesta mateixa família els arbres molt joves tenen les fulles triangulars obertes i punxents.

Les flors del xiprer son unisexuals, les masculines en cons en forma d'ou de 4 a 8 mm, molt nombroses i a l'extrem de les branques, les femenines en cons més arrodonits que, un cop les flors fecundades, s'endureixen i formen les pinyes. Les unes i les altres, en un mateix arbre (monoic).

El xiprer No fa fruits sinó les llavors disposades dins una pinya de 25 a 40 mm, que porta les llavors aixafades i amb una ala estreta, de 6 a 20 a sota de cada esquama.