Poda del om

Realitzem treballs de poda de oms, els objectius de la poda de l'om són principalment funcions ornamentals en jardíns i parcs o per seguretat en el cas de perill de caure, realitzem podes de manteniment del om en alçada.

Telèfon poda d'oms +34 619 586 213

Tècniques i treballs de poda del om

La tècnica de poda del om en realitat no difereix de les podes de formació i seguretat en què la poda de branques es realitza tallant les branques cap amunt.

La poda de oms les realitzem durant les aturades vegetatius del om, realitzant talls arran de tronc i sense ferides, va no tallant branques massa gruixudes. Realitzem el despuntat de les branques massa verticals.

Inici i freqüència de la poda del om

Existeixen 3 límits en la intensitat de les podes que un om resisteix sense patir danys; no es pot tallar d'un sol cop una longitud de tronc major d'un terç del om. No pot deixír-se una copa menor de 1/3 de l'altura total de l'arbre i no poden tallar-se en una poda més verticals que els anys que fa que es va aplicar la poda anterior.

Les podes de oms han de començar quan el diàmetre del tronc no és massa gran, netejar les branques baixes mortes amb podes d'aclarida. La primera poda d'un om exigeix ​​instruccions acurades per part dels nostres podadors sobre l'elecció de les parts del om a podar i les limitacions de la poda.

Poda de manteniment del om

Les podes de manteniment dels oms es divideixen en dos grans grups, les podes de manteniment progressives de les seves branques inferiors i les podes d'aclarida de la copa del arbre, a través de la poda de branques més interiors o ombrejades.

Poda de rejoveniment del om

El procés d'envelliment d'un om es caracteritza entre altres coses per un desequilibri entre el sistema aeri i el sistema radical pel que finalment no aconsegueix satisfer les necessitats de la copa del arbre. Podar les branques baixes i ombrívoles per reconduir nutrients cap a la copa del om.

Eines i maquinaria per la poda d'un om

Utilitzem instruments com destrals, podalls, tisores, serres i motoserres. Disposem de maquinària i equips per a desbrossar tales i podes. Grúes i equips per a la tala i poda de oms en alçada.

Intensitat de la poda dels oms

La intensitat de la poda d'un om és el percentatge de matèria verda suprimida, encara que aquesta supressió pugui comportar efectes fisiològics diferents als esperats, depenent de la fertilitat de l'estació, l'edat, la posició relativa del om i la densitat de la massa verda.

Especie de om que podem trobar a Barcelona i el àrea metropolitana

La especie de om que podem trobar al llarg del Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès i Besòs, es una varietat introduida pels romans, amb característiques propies que continuació detallem:

Om | Ulmus minor

Del llatí: u/mus = om i minor = menor (valoració subjectiva de qui primer el va descriure, ja que assoleix una bona altura).

FLORACIÓ: febrer - abril
FRUCTIFICACIÓ: abril (abans que les fulles s'hagin format del tot)

El om viu als boscos de ribera i a les bardisses de terra baixa i de la muntanya mitjana fins als 1.650 metres d'altitud. Arbre comú a tot Catalunya.

El om es un arbre caducifoli de 10 a 30 metres d'alçària, de capçada densa formada per branques ascendents i branquillons pènduls de color rogenc. Escorça bruna clivellada verticalment amb esquerdes més o menys profundes segons l'edat.

Les fulles del om son simples de 3 a 10 cm, una mica peludes pel revers, de forma ovalada, amb la part més ampla cap al centre, amb el marge amb dents amples resseguides d'altres de més petites, acabades amb una punta al capdamunt. Són asimètriques a la base ja que, vistes per l'anvers, la meitat de la dreta del limbe és més curta que la de l'esquerra. Se situen de forma alterna damunt les branques mitjançant un pecíol de 5 a 10 mm.

Les flors d'un om están dividides entre 5 i 7 lòbuls, molt petitones, verdoses rogenques, generalment amb 5 estams amb les anteres de color púrpura, reunides en glomèruls globulosos, com una mena de pilotetes, sobre els branquillons despullats encara de fulles.

Els fruits del om són sàmares, d'1 a 2 cm, de forma ovalada, amb un entrant a la part superior, amb una grana situada cap a la part superior (aquest caràcter el separa de Poma , que té fa grana centrada. Són d'un color verd clar, sovint tacats de vermell, bruns a la fi.