Poda de morera

Realitzem treballs de poda de moreres, els objectius de la poda de la morera són principalment funcions ornamentals en jardíns i parcs o per seguretat en el cas de perill de caure, realitzem podes de manteniment de morera en alçada.

Telèfon poda de moreres +34 619 586 213

Tècniques i treballs de poda de morera

La tècnica de poda de morera en realitat no difereix de les podes de formació i seguretat en què la poda de branques es realitza tallant les branques cap amunt.

La poda de moreres les realitzem durant les aturades vegetatius de morera, realitzant talls arran de tronc i sense ferides, va no tallant branques massa gruixudes. Realitzem el despuntat de les branques massa verticals.

Inici i freqüència de la poda de moreres

Existeixen 3 límits en la intensitat de les podes que una morera resisteix sense patir danys; no es pot tallar d'un sol cop una longitud de tronc major d'un terç de la morera. No pot deixír-se una copa menor de 1/3 de l'altura total de l'arbre i no poden tallar-se en una poda més verticals que els anys que fa que es va aplicar la poda anterior.

Les podes de moreres han de començar quan el diàmetre del tronc no és massa gran, netejar les branques baixes mortes amb podes d'aclarida. La primera poda d'una morera exigeix ​​instruccions acurades per part dels nostres podadors sobre l'elecció de les parts de la morera a podar i les limitacions de la poda.

Poda de manteniment de la morera

Les podes de manteniment de moreres es divideixen en dos grans grups, les podes de manteniment progressives de les seves branques inferiors i les podes d'aclarida de la copa del arbre, a través de la poda de branques més interiors o ombrejades.

Poda de rejoveniment de la morera

El procés d'envelliment d'una morera es caracteritza entre altres coses per un desequilibri entre el sistema aeri i el sistema radical pel que finalment no aconsegueix satisfer les necessitats de la copa del arbre. Podar les branques baixes i ombrívoles per reconduir nutrients cap a la copa de la morera.

Eines i maquinaria per la poda d'una morera

Utilitzem instruments com destrals, podalls, tisores, serres i motoserres. Disposem de maquinària i equips per a desbrossar tales i podes. Grúes i equips per a la tala i poda de magnolia en alçada.

Intensitat de la poda de moreres

La intensitat de la poda és el percentatge de matèria verda suprimida, encara que aquesta supressió pugui comportar efectes fisiològics diferents als esperats, depenent de la fertilitat de l'estació, l'edat, la posició relativa de la morera i la densitat de la massa verda.

Especie de morera que podem trobar a Barcelona i el àrea metropolitana

La especie de morera que podem trobar al llarg del Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès i Besòs, es una varietat introduida pels romans, amb característiques propies que continuació detallem:

Morera blanca | Morus alba

Del llatí: morus = morera i alba = blanca (pels seus fruits).

La morera es d'orien de l'Àsia oriental, de la Xina i del Japó, la introducció a Europa va ser durant el segle XVI va ser introduïda a Itàlia i més tard a la resta d'Europa, perquè les seves fulles són l'aliment dels cucs de seda. La morera blanca amb el temps es va valorar també el seu bon aspecte i s'ha plantat als parcs pel seu caràcter ornamental.

FLORACIÓ: abril - maig
FRUCTIFICACIÓ: agost – octubre

La morera es un arbret caducifoli que no passa dels 12 metres d'alçària, amb la capçada ovalada i ampla i amb l'escorça grisenca. Les seves fulles son simples, de 6 a 20 cm, de forma ovalada o en forma de cor a la base (algunes vegades lobulades), amb el marge amb dents arrodonides que esdevé enter cap a la base, sostingudes per un pecíol d'uns 2 cm de llargada, pelut.

Les flors de la morera son molt petites, unisexuals, reunides en un mateix arbre (monoic), les masculines en espigues cilíndriques sostingudes per llargs peduncles i les femenines en espigues dretes en forma d'ou.

Els fruits de la morera provinents de l'espiga femenina són de color blanc o lleugerament rosat. L'eix i l'embolcall de l'espiga esdevenen carnosos i formen la móra, que en realitat és una infructescéncia de molts fruits menuts. És dolça ï comestible, però sense gust de res i poc apreciada.