Poda d'olivera

Realitzem treballs de poda d'olivera, els objectius de la poda d'ullastre són principalment funcions ornamentals en jardíns i parcs o per seguretat en el cas de perill de caure, realitzem podes de manteniment d'olivera en alçada.

Telèfon poda d'oliveres +34 640 519 017


Tècniques i treballs de poda de l'olivera

 

La tècnica de poda de l'olivera en realitat no difereix de les podes de formació i seguretat en què la poda de branques es realitza tallant les branques cap amunt.

Les podes d'oliveres les realitzem durant les aturades vegetatius d'ullastre, realitzant talls arran de tronc i sense ferides, va no tallant branques massa gruixudes. Realitzem el despuntat de les branques massa verticals.

Inici i freqüència de la poda d'olivera

Existeixen 3 límits en la intensitat de les podes que un ullastre resisteix sense patir danys; no es pot tallar d'un sol cop una longitud de tronc major d'un terç de l'olivera. No pot deixír-se una copa menor de 1/3 de l'altura total de l'arbre i no poden tallar-se en una poda més verticals que els anys que fa que es va aplicar la poda anterior.

Les podes d'oliveres han de començar quan el diàmetre del ullastre no és massa gran, netejar les branques baixes mortes amb podes d'aclarida. La primera poda d'un ullastre exigeix ​​instruccions acurades per part dels nostres podadors sobre l'elecció de les parts de l'olivera a podar i les limitacions de la poda.


Poda de manteniment de l'olivera


Les podes de manteniment d'oliveres es divideixen en dos grans grups, les podes de manteniment progressives de les seves branques inferiors i les podes d'aclarida de la copa del ullastre, a través de la poda de branques més interiors o ombrejades.


Poda de rejoveniment d'olivera


El procés d'envelliment d'una olivera es caracteritza entre altres coses per un desequilibri entre el sistema aeri i el sistema radical pel que finalment no aconsegueix satisfer les necessitats de la copa del ullastre. Podar les branques baixes i ombrívoles per reconduir nutrients cap a la copa de l'olivera.

 

Eines i maquinaria per la poda una olivera


Utilitzem instruments com destrals, podalls, tisores, serres i motoserres. Disposem de maquinària i equips per a desbrossar tales i podes. Grúes i equips per a la tala i poda d'oliveres en alçada.


Intensitat de la poda d'olivera


La intensitat de la poda és el percentatge de matèria verda suprimida, encara que aquesta supressió pugui comportar efectes fisiològics diferents als esperats, depenent de la fertilitat de l'estació, l'edat, la posició relativa del ullastre i la densitat de la massa verda.

 

Especie d'olivera que podem trobar a Barcelona i el àrea metropolitana

 

La especie d'olivera que podem trobar al llarg del Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès i Besòs, es una varietat introduida pels romans, amb característiques propies que continuació detallem:

 

Ullastre o olivera | Olea europaea var. sylvestris


Del llatí: o/ea = olivera i del grec: europcjia = europea.


FLORACIÓ: abril-juny
FRUCTIFICACIÓ: octubre – desembre


Viu a les màquies seques i als matollars, que en alguns indrets les han substituït, des del Cap de Creus fins al sur i a les terres de Lleida, on és bastant comú. Al País Valencià té una distribució àmplia llevat de les terres de l'interior i a les Balears surt a totes les illes. 

L'ullastre és l'olivera silvestre, que mai no assoleix l'alçària de l'olivera cultivada, sinó que té més aviat una fesomia arbustiva amb les branques anguloses, oposades, les de la part inferior amb espines. L'ullastre correspon a una varietat de l'Olea europaea, la var. sylvestris,i és la planta espontània.

L'olivera Cultivada, amb un aspecte ben diferent, assoleix la categoria d'arbre amb una alçària de fins a 10 metres, té un aspecte més endreçat, les fulles més grosses i no té espines. Correspon a una altra varietat (var. europaea) i és l'arbre que proporciona l'oli d'ús corrent i les olives comestibles.


Fulles simples de 1 a 7 cm, coriàcies, amb l'anvers d'un verd grisenc, sense pèls, amb el revers blanquinós i pelut. Tenen forma lanceolada, estretes, amb el marge enter. Es disposen sobre les branques de forma oposada amb un pecíol curtet, de cosa de mig centímetre.

Flors blanques, petitones, d'uns 5 mm, amb un calze reduït i la corol·la tubular oberta en 4 lòbuls, disposades en petits raïms axil·lars erectes.

El fruit és una drupa d'1 a 3,5 cm, negra quan és madura, eixarreïda i amb molt poca carn, que pren el nom d'olivó i no és bona per menjar.




Imprimeix   Correu electrònic