Poda d'alzina en alçada

Realitzem treballs de poda en alçada d'alzines, els objectius de la poda d'alzina són principalment funcions de seguretat, aclarida, per formar el tronc i millorar la qualitat de la fusta d'alzina o per seguretat, realitzem podes de manteniment d'arbres grans en alçada.

Telèfon poda d'alzines +34 619 586 213

Tècniques i treballs de poda d'alzina en alçada

La tècnica de poda d'alzina en realitat no difereix de les podes de formació i seguretat en què la poda de branques es realitza tallant les branques cap amunt.

Les podes d'alzina les realitzem durant les aturades vegetatius de l'alzina, realitzant talls arran de tronc i sense ferides, va no tallant branques massa gruixudes. Realitzem el despuntat de les branques massa verticals.

Inici i freqüència de la poda de l'alzina

Existeixen 3 límits en la intensitat de les podes que una alzina resisteix sense patir danys; no es pot tallar d'un sol cop una longitud de tronc major d'un terç de la copa viva de l'alzina. No pot deixír-se una copa visqui menor de 1/3 de l'altura total de l'arbre i no poden tallar-se en una poda més verticals que els anys que fa que es va aplicar la poda anterior.

Les podes d'alzines han de començar quan el diàmetre de l'alzina no és massa gran, netejar les branques baixes mortes amb podes d'aclarida.

La primera poda d'una alzina exigeix ​​instruccions acurades per part dels nostres podadors sobre l'elecció de les parts de l'alzina a podar i les limitacions de la poda.

Poda de manteniment de les alzines

Les podes de manteniment d'alzines es divideixen en dos grans grups, les podes de manteniment progressives de les seves branques inferiors i les podes d'aclarida de la copa de l'alzina, a través de la poda de branques més interiors o ombrejades.

Poda de rejoveniment de alzines

El procés d'envelliment d'una alzina es caracteritza entre altres coses per un desequilibri entre el sistema aeri i el sistema radical pel que finalment no aconsegueix satisfer les necessitats de la copa de l'alzina. Podar les branques baixes i ombrívoles per reconduir nutrients cap a la copa de l'alzina.

Eines i maquinaria per la poda de l'alzina

Utilitzem instruments com destrals, podalls, tisores, serres i motoserres. Disposem de maquinària i equips per a desbrossar tales i podes. Grúes i equips per a la tala i poda de alzines en alçada.

Intensitat de la poda d'alzina

La intensitat de la poda és el percentatge de matèria verda suprimida, encara que aquesta supressió pugui comportar efectes fisiològics diferents als esperats, depenent de la fertilitat de l'estació, l'edat, la posició relativa de l'alzina i la densitat de la massa verda.

Especie d'alzina que podem trobar a Barcelona i el àrea metropolitana

La especie d'alzina que podem trobar al llarg del Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès i Besòs, es una varietat autòctona i introduïts, amb diferencies i característiques propies que continuació detallem:

Alzina: Quercus ilex subsp. ilex | Especie d'alzina 

Del llatí quercus = nom que es donava als roures i alzines i ilex especificament l'alzina Floració: abril – maig.

L'alzina es l'arbre dominant dels alzinars de terra baixa i s'enfila cap a la muntanya mitjana pels indrets més assolellats, gens amant del fred. Molt comú a toto el país des d'arran de mar fins a 1400 metres d'alçada.

Arbre perennifoli, corpulent, de fins a 20 metres d'alçada de capçada ampla, densai més o menys arrodonida amb l'escorça grisa o bruna clivellada amb esquerdes poc profundes.

Fulles simples de 3 a 7 centímetres, coriàcies, amb 7 - 11 parells de nervis, verdes per l'anvers i blanques pel revers per la presència d'un enfeltrat de pèls, de forma lanceolada. Les més velles , que estan situades a la part més alta de l'alzina, son de marge enter i les més joves són dentades i se situen cap a la base de l'arbre. Es disposen de forma alterna, sostingudes per un peciol de 6 a 15 mm., amb estípules peludes.

Flors masculines i femenines en un mateix arbre (monoic), les masculines grogoses en aments llargs i pènduls i les femenines solitàries envoltades d'un involucre acrescent que acabarà formant l'aglà.