Poda d'àlber en alçada

Realitzem treballs de poda en alçada d'àlbers, els objectius de la poda d'àlber són principalment funcions de seguretat, aclarida, per formar el tronc i millorar la qualitat de la fusta d'àlber o per seguretat, realitzem podes de manteniment d'arbres grans en alçada.

Telèfon poda d'albers +34 640 519 017


Tècniques i treballs de poda d'àlber en alçada

 

La tècnica de poda d'àlber en realitat no difereix de les podes de formació i seguretat en què la poda de branques es realitza tallant les branques cap amunt.

Les podes d'àlber les realitzem durant les aturades vegetatius de l'arbre, realitzant talls arran de tronc i sense ferides, va no tallant branques massa gruixudes. Realitzem el despuntat de les branques massa verticals.

Inici i freqüència de la poda de l'àlber

Existeixen 3 límits en la intensitat de les podes que un àlber resisteix sense patir danys; no es pot tallar d'un sol cop una longitud de tronc major d'un terç de la copa viva de l'àlber. No pot deixír-se una copa visqui menor de 1/3 de l'altura total de l'arbre i no poden tallar-se en una poda més verticals que els anys que fa que es va aplicar la poda anterior.

Les podes d'àlbers han de començar quan el diàmetre de l'arbre és massa gran, netejar les branques baixes mortes amb podes d'aclarida.

La primera poda d'un àlber exigeix ​​instruccions acurades per part dels nostres podadors sobre l'elecció de les parts de l'àlber a podar i les limitacions de la poda.

 


Poda de manteniment dels àlbers


Les podes de manteniment d'àlbers es divideixen en dos grans grups, les podes de manteniment progressives de les seves branques inferiors i les podes d'aclarida de la copa de l'àlber, a través de la poda de branques més interiors o ombrejades.


Poda de rejoveniment de àlbers


El procés d'envelliment d'un àlber es caracteritza entre altres coses per un desequilibri entre el sistema aeri i el sistema radical pel que finalment no aconsegueix satisfer les necessitats de la copa de l'àlber. Podar les branques baixes i ombrívoles per reconduir nutrients cap a la copa de l'àlber.

 

Eines i maquinaria per la poda de l'àlber


Utilitzem instruments com destrals, podalls, tisores, serres i motoserres. Disposem de maquinària i equips per a desbrossar tales i podes. Grúes i equips per a la tala i poda de àlbers en alçada.


Intensitat de la poda d'àlbers


La intensitat de la poda és el percentatge de matèria verda suprimida, encara que aquesta supressió pugui comportar efectes fisiològics diferents als esperats, depenent de la fertilitat de l'estació, l'edat, la posició relativa de l'àlbers i la densitat de la massa verda.

  

Especie d'àlber que podem trobar a Barcelona i el àrea metropolitana

 

La especie d'àlber que podem trobar al llarg del Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès i Besòs, es una varietat autòctona amb característiques propies que continuació detallem:

 

Àlber / Populus alba

Del llatí: populus = àlber i alba = blanca (en referència a l'escorça).

FLORACIÓ: març
FRUCTIFICACIÓ: maig

L'àlber viu als boscos de ribera de terra baixa i muntanya mitjana, fins als 1.300 metres d'altitud, on forma alberedes en companyia d'altres arbres amants dels corrents d'aigua (oms, freixes, l'arç blanc, salzes...). Arbre comú i general a Catalunya i al País Valencià. A les illes Balears només se'n troben exemplars cultivats.

L'àlber es un arbre caducifoli de 10 a 30 metres d'alçària, de port elegant, tronc dret i capçada ampla, més o menys arrodonida, irregular, amb les branques joves blanques i llises. Escorça blanca amb lenticel•les romboïdals ben visibles,que s'enfosqueix cap a la base i s'esquerda.

Fulles simples de 4 a 9 cm de formes molt diverses, sovint ovades o gairebé rodones de contorn sinuat o dentat amb dents arrodonides o bé lobulat, les més joves tomentoses per les dues cares, per bé que el toment només persisteix pel revers. Es disposen de forma alterna sobre les branques sostingudes per un pecíol de 2 a 3 cm, poc comprimit o gens.

Flors petitones en aments pènduls que apareixen abans que les fulles, els masculins brunencs i els femenins verdosos, en arbres diferents (dioic). Els fruits són petites càpsules que s'obren en dues valves per alliberar nombroses llavors envoltades de pèls blancs que formen un borrissol cotonós que en facilita la dispersió.

Sovint plantat en parcs carrers on convé allunyar-lo de les cases ja que les seves potents arrels superficials aixequen els paviments!

 

 


Imprimeix   Correu electrònic